Història i llegenda del Sant Grial: de Terra Santa a València

Rodríguez Almenar, fundador i president del Centre Espanyol de Sindonologia
(CES), va fer un repàs a la història de com va arribar a València l’objecte que
es considera com el “probable calze que va fer servir Jesús al sant sopar”,
abans de la seva crucifixió i mort. I ho va fer amb l’autoritat del científic
que ha dedicat hores d’estudi al tema.
La història de la recerca es remunta tan sols a l’any 1959, quan el llavors
arquebisbe de la ciutat, Marcelino Olaechea, va trucar al catedràtic en
Arqueologia Antonio Beltrán perquè donés una conferència sobre la relíquia. El
“no” del professor Beltrán va ser rotund: no havia estudiat el tema i, a més,
no creia que fos autèntica. Olaechea, però, no només no es va acovardir per la
negativa sinó que li va dir que ell tampoc pensava que fos certa i que, per
això, volia que ho investigués; és més, continuà “si comprovem que no és
autèntica, ho diem i ja està”. Davant l’honestedat científica de l’arquebisbe,
Beltrán —poc creient— va acceptar el repte, i es va sorprendre
enormement quan va veure que totes les recerques arqueològiques el portaven a
un mateix punt: només podia ser d’entre el segon segle abans de Crist i el primer
després de Crist.
En realitat, el que avui es coneix com el Sant Grial està format per tres
peces d’èpoques diferents. El mateix grial, de pedra gairebé transparent, datat
en aquella època; la base, d’un material semblant, i la nansa, d’or
perfectament polit, que podria ser del voltant del s. XII. Són les parts que s’han
afegit per enriquir el que s’ha considerat —al llarg dels segles– com una relíquia autèntica.
N’hi ha prou amb aquests arguments per pensar que ens trobem davant del
veritable Sant Calze? No. Però, en paraules del professor Rodríguez Almenar, “podria
ser-ho perfectament”. Quin és el testimoni històric més directe? “Els Evangelis
—diu Almenar— són els escrits més ben documentats de
tota la història de la humanitat”. Avui dia, no hi ha cap altre document escrit
que es conservi d’aquesta època. Del de sant Joan, per exemple, en tenim una
versió completa del 120 dC, poc després de quan va ser escrit. Com podem negar
la historicitat de una cosa que s’ha conservat igual des d’aleshores?”, es preguntava
el sindonòleg.
El lloc del cenacle, l’època, el recorregut del calze fins a arribar a Osca
i València... Tot es pot conèixer si hom llegeix bé allò que demostra la
ciència. “No podia ser de fusta, com deia Indiana Jones!”, afirmava el
professor valencià. “La fusta no era un material pur: els jueus purificaven
tots els gots i plats, ho explica Jesús mateix”, per això, usaven un material
molt preuat, semblant a l’alabastre. “És absurd dir que, perquè era fuster, el
calze havia de ser de fusta”. Entre altres coses, perquè, a més, Jesús feia
tres anys que no treballava de fuster.
Jorge Manuel Rodríguez Almenar és, per tant, un científic que busca dades
objectives. És el que va voler transmetre en la conferència. I tenia molt clar
un punt fonamental: “per estudiar el Sant Calze —com les altres relíquies de Jesús de Natzaret— cal eliminar prejudicis de
qualsevol mena. Hi ha molta gent que parla i jutja sense tenir-ne ni idea”, va
afirmar.