“L’arquitectura espacial és un sector en auge ja que els viatges a l’espai seran més llargs i nombrosos”

1. Has col·laborat en el desenvolupament i el muntatge de l’exposició “A Space Saga” que, des de mitjan febrer, es pot visitar al Danish Architecture Center. Quin és l’objectiu de la mostra i què hi podrà trobar el visitant?
L’exposició pretén acostar-nos al món espacial, fent realitat el que moltes vegades visualitzem com si fos una cosa molt llunyana. És una prova que amb motivació i esforç es pot arribar molt lluny, fins i tot a l’espai exterior. SAGA Space Architects, l’estudi que ha impulsat el projecte, n’és un bon exemple. El que va començar sent un grup d’amics amb uns interessos comuns és avui una empresa emergent que ja és referent en el panorama internacional en l’àmbit de l’arquitectura espacial. L’exposició destaca la gran importància que té l’exploració espacial en la millora de la vida de les persones al nostre planeta.

2. Quina rellevància té l’arquitectura espacial en el debat arquitectònic contemporani?
L’arquitectura espacial és un sector en auge a causa de les previsions d’una nova era en l’exploració espacial en la qual els viatges seran més llargs i nombrosos. L’espai deixarà d’estar reservat a astronautes preparadíssims i cada vegada seran més freqüents els turistes espacials. Així mateix, el plantejament d’una base lunar com a suport logístic i tècnic per a viatges més llargs i ambiciosos és bastant segur, per la qual cosa el paper dels arquitectes pren rellevància a l’hora de garantir la qualitat espacial d’aquesta mena de projectes. Els arquitectes tindrem un paper imprescindible en la viabilitat d’aquests plans i estudis.

3. L’exploració de l’habitabilitat espacial també pot contribuir a generar consciència sobre la vida en el nostre planeta, cada vegada més amenaçat per la crisi climàtica?
Sens dubte. Tota aquesta recerca retroalimenta els coneixements que ja tenim sobre el nostre planeta. El desenvolupament de tecnologies de reutilització i reciclatge en cicles tancats pot beneficiar substancialment els sistemes terrestres. La recerca del benestar en les missions espacials és totalment aplicable al benestar a la terra, i no només això, la rellevància que això adquireix a l’espai és clau per ser traslladada al nostre planeta, on moltes vegades pervertim el que necessitem de debò i ens fa bé.

D’altra banda, cada pas endavant per comprendre la complexitat que suposen els viatges i l’exploració espacial ens acosta més als nostres orígens. No només ens pot proporcionar una entesa més bona de les nostres arrels, de qui som i d’on venim, si no que ens connecta més amb la naturalesa i ens fa més conscients de la importància de preservar-la.

4. En què va consistir la teva feina a SAGA Space Architects?
Vaig entrar a treballar a l’estudi el febrer de l’any passat, mentre acabava l’últim semestre del grau. Al cap de poc, em van oferir la possibilitat de col·laborar en l’exposició i participar en tot el procés per al seu desenvolupament i muntatge posterior. Vaig participar en el disseny i construcció de tots els objectes que integren la mostra i també dels elements expositius, incloent podis, panells o làmines.

5. L’estudi el conforma un equip interdisciplinari integrat per arquitectes i enginyers. Quines són les seves línies de treball i de recerca principals?
La filosofia de l’estudi està basada en el concepte “Terra-Tech”, que permet generar consciència sobre la manera en què el nostre planeta ens estimula i ens permet poder tenir una vida sana i equilibrada. I aquesta filosofia es trasllada a l’espai per permetre’n l’habitabilitat de l’ésser humà.

A través de projectes com l’expedició a Groenlàndia, es posen a prova factors determinants per a aquesta habitabilitat, que van des de l’aïllament en espais reduïts, la convivència amb companys en condicions extremes o la falta de variacions en l’entorn (llum, temperatura, olors, etc.). Tot això aporta tota una sèrie de conclusions clau per a la recerca en l’àmbit de l’arquitectura espacial.

6. Des del punt de vista personal, com valores la teva experiència a Copenhaguen durant aquests últims mesos?
Molt enriquidora. El desenvolupament de l’exposició em va permetre moure’m per tota la ciutat i relacionar-me amb empreses de tot Dinamarca en la cerca de les millors solucions per al projecte. La cultura danesa m’ha aportat un nou punt de vista i m’ha permès trencar molts prejudicis i idees preestablertes que, inevitablement, tots allotgem a la nostra ment. Van ser mesos d’immersió en els quals vaig poder aprendre danès i generar vincles amb persones en una situació similar a la meva.

7. Abans del teu pas per Dinamarca, vas viure a Buenos Aires, on vas cursar el Doble Grau Internacional de UIC Barcelona i la Universitat de Belgrano. Què et va portar a acabar els teus estudis d’arquitectura a l’Argentina?
Des de sempre m’ha encantat viatjar i conèixer altres llocs i cultures. El fet d’haver cursat un semestre d’Erasmus a Itàlia em va ajudar a prendre la decisió d’aprofitar l’oportunitat d’acabar els meus estudis a l’Argentina, tenint molt present el valor afegit que aporten les experiències a l’estranger tant personalment com professionalment. Després de finalitzar el conveni amb la Universitat de Belgrano, he obtingut dos títols habilitants, l’espanyol i l’argentí, per a així poder exercir com a arquitecta tant a Europa com a l’Argentina sense haver de preocupar-me per convalidar el títol.

Un doble grau internacional aporta un valor al currículum important. Dona a entendre que s’ha rebut una formació més àmplia i que la persona s’atreveix a llançar-se a reptes lluny de la seva zona de confort. Són coses que es tenen en compte quan competeixes en el mercat laboral amb moltes més persones molt preparades i que potser serveixen per decantar la balança davant dos currículums molt semblants a l’hora de buscar feina. D’altra banda, el més important per a mi és que t’obre la ment, t’ajuda a ampliar i a afermar alguns coneixements ja adquirits i et permet expandir la teva xarxa de contactes.

8. I, després de Dinamarca, quin és el pas següent?
Estudiar Arquitectura m’ha permès adquirir una gran capacitat d’adaptació i un coneixement interdisciplinari en molts àmbits, per la qual cosa no m’espanta llançar-me a nous reptes per continuar explorant i explorant-me a mi mateixa.

En el curt termini, començo a treballar com a codirectora d’un observatori astronòmic als Pirineus i m’encarregaré de la gestió i realització de tots els projectes i activitats que es desenvolupen, tant en l’àmbit divulgatiu com de recerca. La idea és incorporar un punt de vista arquitectònic, generalment desconegut per al públic que visita aquest tipus d’observatoris. Per a això, estic formant-me més en l’astronomia per poder, d’aquesta manera, adquirir una comprensió més gran de les condicions que possibiliten una arquitectura espacial realista i de més qualitat. És un projecte pel qual estic molt il·lusionada i que em permetrà continuar creixent en l’àmbit de l’arquitectura espacial, que sempre m’ha apassionat.