La Trobada d’Humanitats reivindica el paper del pensament crític en l’era de la IA
Què significa ser humanista avui, en un món cada vegada més influït per la intel·ligència artificial? Aquesta ha estat la pregunta central de la taula rodona en què han participat Marco Schorlemmer, investigador científic de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Gabriel Fernández, membre de la Facultat d’Humanitats de la UIC. La conversa ha estat moderada per Albert Moya, vicedegà de la Facultat d’Humanitats i coordinador Alumni
Alumni UIC Barcelona i la Facultat d’Humanitats van dur a terme el 8 d’octubre una nova edició de la Trobada d’Humanitats, que va reunir alumnat, professorat i alumni de diferents promocions per compartir inquietuds i debatre sobre qüestions que interpel·len la societat actual, com ara el lloc que ocupa el que és humà en el desenvolupament tecnològic.
Durant la benvinguda, el Dr. Moya va destacar el valor d’aquest espai de diàleg per abordar temes d’interès comú. Un dels temes centrals de la conversa va ser la necessitat d’incorporar una mirada humanística al desenvolupament de la intel·ligència artificial. El Dr. Schorlemmer va remarcar que la tecnologia no es pot entendre al marge dels objectius, els valors i els criteris humans que orienten el seu disseny. En aquest sentit, les humanitats poden contribuir a identificar i examinar les implicacions del desenvolupament d’aquestes eines.
D’altra banda, el Dr. Fernández-Borsot va assenyalar que, tot i que les màquines poden optimitzar objectius a partir de dades, això no garanteix que els resultats siguin acceptables des d’un punt de vista humà. Per això, va defensar la necessitat de “reflexionar sobre com es defineixen aquests objectius i quins criteris han de guiar el comportament dels sistemes d’intel·ligència artificial”.
Els ponents també van advertir del risc de delegar cada vegada més el raonament en aquestes eines. El Dr. Schorlemmer va defensar que els humanistes “han de continuar exercint la seva capacitat de raonament”, mentre que el Dr. Fernández-Borsot va destacar la importància de llegir, reflexionar i assimilar críticament allò que es llegeix.
En aquest sentit, el Dr. Fernández-Borsot va fer referència al concepte cognitive surrender, que descriu la renúncia al mateix criteri quan es delega el raonament en una eina tecnològica. Tots dos van subratllar la importància de preservar capacitats humanes que van més enllà de l’assoliment d’objectius, com el judici moral i la reflexió.
La conversa també va abordar l’impacte de la IA en les professions i la possibilitat que arribi a substituir les persones en determinades tasques. El Dr. Fernández-Borsot va expressar la confiança que “la tecnologia pugui contribuir a ampliar les capacitats humanes, però va alertar de la necessitat de preservar facultats com la contemplació i la profunditat interior”. Així mateix, va assenyalar que el desenvolupament de la IA planteja un repte social i polític que obliga a decidir quins usos són desitjables i on cal establir límits.
Com a reflexió final, el Dr. Schorlemmer va reivindicar la col·laboració entre humanistes, informàtics i enginyers per incorporar diferents perspectives al desenvolupament tecnològic. El Dr. Fernández-Borsot, per la seva banda, va defensar que els humanistes integrin la IA en la seva activitat professional sense renunciar a l’esperit crític ni a la profunditat del pensament.
