
Graduat en Educació Primària per la UIC el 2004 i membre de la Junta Alumni, Mario González ha assumit aquest nou curs la direcció de la Institució La Farga de Sant Cugat del Vallès. Amb una trajectòria vinculada a l’àmbit educatiu, González afronta aquesta nova etapa amb el compromís de continuar impulsant una educació personalitzada, reforçar l’acompanyament al professorat i mantenir una relació estreta amb les famílies.
En aquesta entrevista, comparteix els reptes que planteja al capdavant del centre, la seva visió sobre l’educació actual i els aprenentatges que conserva de la seva etapa com a estudiant de la UIC. També explica què significa per a ell continuar vinculat a la Universitat com a membre de la Junta Alumni.
“Una bona escola no només prepara els alumnes per superar exàmens, sinó que els prepara per afrontar la vida amb criteri, llibertat i responsabilitat.”
Aquest estiu vas assumir la direcció de La Farga. Què et va portar a acceptar aquest nou repte professional?
He acceptat aquest repte perquè soc un apassionat de l’educació i de la família. Crec profundament en la seva capacitat per transformar vides i em fa il·lusió poder aportar, des d’aquesta responsabilitat, el meu petit gra de sorra per construir una societat millor.
Després d’uns anys a La Farga, conec el valor del projecte i de les persones que el fan possible. Assumir-ne la direcció significa rebre la confiança de moltes famílies per col·laborar en l’educació dels seus fills i acompanyar un gran equip de professionals que hi dedica cada dia el seu talent i la seva vocació. Ho afronto amb il·lusió, amb un profund sentit de responsabilitat i, sobretot, amb moltes ganes de servir.
Quins són els principals reptes que et planteges per a aquesta nova etapa?
Parteixo d’una convicció: construïm des d’allò que hem rebut per continuar millorant. Vull cuidar l’essència de La Farga: l’atenció personal a cada alumne i a cada família, l’exigència acadèmica, la formació humana i cristiana i una educació vinculada al servei als altres.
Cuidar aquest llegat ens demana continuar avançant: millorar la nostra manera d’ensenyar, acompanyar cada vegada millor els professors i escoltar les famílies. El repte és que aquests principis es concretin en l’experiència quotidiana de cadascú. Que cada alumne se senti conegut, que cada família trobi un interlocutor proper i que cada professor se senti acompanyat en la seva feina.
Hi ha algun projecte o línia de treball que vulguis impulsar especialment durant els pròxims anys?
Vull impulsar especialment la personalització de l’educació. Tenim l’ambició d’ajudar cada alumne a desenvolupar tot el seu potencial, i això implica conèixer les seves capacitats, les dificultats que troba i allò que el mou. A partir d’aquest coneixement podem acompanyar-lo millor i demanar-li allò que l’ajudarà a créixer.
Aquesta línia va molt lligada a la formació i l’acompanyament del professorat. Si volem millorar l’educació, hem de cuidar les persones que eduquen i facilitar que comparteixin experiències i aprenguin les unes de les altres.
També vull reforçar el treball amb les famílies, tant en l’acompanyament dels fills com oferint espais de formació i trobada. Família i escola compartim una tasca que necessita confiança, diàleg i continuïtat.
Abans d’arribar a la direcció de La Farga, has desenvolupat una trajectòria vinculada a l’àmbit educatiu. Quines experiències t’han preparat especialment per assumir aquest càrrec?
M’han preparat especialment els anys de tasca docent i el treball compartit amb altres professionals. El contacte amb els alumnes i les famílies t’ensenya a escoltar, a entendre situacions diferents i a adaptar la teva resposta a cada persona. I els companys t’ajuden a ampliar la mirada i a revisar la teva manera de fer.
Sobretot, em sento deutor de totes les persones amb qui he compartit la feina durant aquests anys. Han anat configurant la meva manera d’entendre l’educació, l’escola i el servei. Assumeixo aquesta responsabilitat gràcies, en bona part, a tot el que he rebut d’elles.
L’educació viu una transformació constant. Quins creus que són els principals reptes als quals s’enfronten avui els centres educatius?
Crec que el gran repte és preparar els alumnes per viure en un món canviant, sense perdre de vista que eduquem persones en totes les seves dimensions. Això implica oferir una base sòlida de coneixements i desenvolupar el pensament crític, la creativitat i l’autonomia. Hem d’ajudar-los a afrontar la incertesa amb criteri i confiança, i a mantenir les ganes d’aprendre durant tota la vida.
També hem d’avançar cap a una educació realment personalitzada i inclusiva, capaç d’atendre la diversitat i d’oferir a cada alumne els suports que necessita. L’exigència acadèmica ha d’anar acompanyada de la cura del desenvolupament emocional i social: aprendre a superar dificultats, escoltar, ser generós i construir relacions sanes.
Un dels grans canvis dels darrers anys és l’arribada de la intel·ligència artificial a les aules. Com creus que s’ha d’integrar la tecnologia en l’educació?
Integrar la tecnologia amb sentit educatiu i responsabilitat ètica també és un repte. Cal preguntar-nos quan ajuda a comprendre, crear o pensar millor, i preservar sempre el protagonisme de l’alumne i la relació amb el professor.
Tot això demana escoles on els professionals comparteixin coneixement i responsabilitats, es formin contínuament i treballin en estreta col·laboració amb les famílies. A La Farga volem afrontar aquests reptes amb ambició i humilitat: aprenent dels altres, revisant les nostres pràctiques i mantenint l’atenció a cada persona com a criteri de les nostres decisions.
Quines habilitats creus que és important que els alumnes desenvolupin avui a l’escola, més enllà dels coneixements acadèmics?
Crec que l’escola ha de continuar garantint uns coneixements sòlids. No hem de contraposar coneixements i habilitats: difícilment es pot pensar bé si no es tenen coneixements sobre els quals pensar.
Però, al mateix temps, avui és especialment important que els alumnes aprenguin a pensar amb criteri, comunicar-se bé, treballar amb els altres i ser capaços de prendre decisions de manera autònoma i responsable.
En un món en què tenen accés immediat a una quantitat enorme d’informació —i ara també a eines d’intel·ligència artificial—, l’escola ha d’ajudar-los a distingir què és rellevant, què és cert i què val la pena.
En aquest context, quin paper creus que han de tenir els valors i l’educació personal dins de l’escola?
Considero fonamentals habilitats com la constància, la capacitat d’esforç, la tolerància a la frustració, l’empatia i l’esperit de servei. Al final, eduquem persones que hauran de ser bons professionals, però sobretot ciutadans responsables i persones capaces de construir una vida amb sentit.
Per això m’agrada pensar que una bona escola no només prepara els alumnes per superar exàmens, sinó que els prepara per afrontar la vida amb criteri, llibertat i responsabilitat.
Com recordes la teva etapa com a estudiant d’Educació Primària a la UIC?
La recordo com una etapa molt important de la meva formació, no només professional sinó també personal.
Quan estudies Magisteri tens moltes ganes d’arribar a l’aula i, amb els anys, t’adones que educar és una tasca molt més profunda del que imaginaves al principi. No consisteix simplement a transmetre uns continguts. Significa conèixer cada alumne, acompanyar-lo, exigir-li, ajudar-lo a descobrir les seves capacitats i establir una autèntica aliança educativa amb la família.
Quins aprenentatges o experiències d’aquells anys encara t’acompanyen?
Una de les coses que més m’ha acompanyat al llarg de la meva trajectòria és precisament aquesta mirada integral sobre l’educació: entendre que darrere de cada alumne hi ha una persona única i una família, i que la responsabilitat del mestre va molt més enllà d’impartir una assignatura.
Després de molts anys dedicat a l’educació —com a mestre, tutor, formador de futurs mestres i ara des de la direcció d’un centre— continuo comprovant que aquelles bases segueixen plenament vigents.
I crec que aquesta és també una de les grans virtuts de la professió docent: mai deixes de ser alumne. Continues aprenent dels companys, de les famílies i, molt especialment, dels mateixos alumnes.
Has continuat vinculat a la Universitat com a membre de la Junta Alumni. Què significa per a tu mantenir aquest vincle amb la UIC i amb la comunitat Alumni?
Per a mi té molt de sentit mantenir el vincle amb una institució que ha format part de la meva trajectòria.
La universitat no hauria de ser simplement el lloc on estudies durant quatre anys i del qual marxes amb un títol. Pot convertir-se en una comunitat professional i humana que t’acompanya al llarg de la vida.
Formar part de la Junta Alumni em permet continuar connectat amb la UIC, retrobar persones, conèixer altres trajectòries professionals i, al mateix temps, aportar l’experiència que he anat adquirint durant aquests anys en el món educatiu.
Quin valor creus que té formar part d’una comunitat Alumni i mantenir el contacte amb altres antics alumnes al llarg dels anys?
Crec molt en el valor de generar xarxa entre antics alumnes. Les universitats tenen un enorme capital humà en els seus Alumni: persones que treballen en àmbits molt diferents i que poden compartir experiència, coneixement i oportunitats amb les noves generacions.
En certa manera, és també una forma de tornar una part del que has rebut. Primer, la universitat contribueix a la teva formació i, amb el pas dels anys, tu també pots contribuir a enriquir aquella comunitat.
I això genera una relació molt més interessant que la d’un antic alumne amb la seva universitat: genera sentiment de pertinença, comunitat i voluntat de servei.