Anna Torra

L’Anna Torra (Educació Primària, 2004) és subdirectora de primària de la Institució La Vall i té una trajectòria professional profundament vinculada a l’educació, l’acompanyament de les persones i el lideratge pedagògic. En aquesta entrevista comparteix la seva vocació docent, els aprenentatges clau del seu pas per UIC Barcelona i la seva evolució des de l’aula fins a la subdirecció, així com la seva visió sobre el lideratge educatiu, la innovació amb sentit i la importància de generar entorns en què alumnes, docents i famílies puguin créixer i desenvolupar el seu talent.

• Qui és l’Anna Torra? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Soc una persona molt vinculada a l’educació i, alhora, molt de família. Per a mi, la família és el més important i el lloc des d’on dono sentit a tota la resta. Em considero propera, curiosa i força exigent amb mi mateixa, però sempre des de la serenor i el desig d’ajudar.

Primer vaig estudiar Filologia Hispànica i, en acabar, vaig treballar uns anys en empresa, una etapa que em va aportar una visió més àmplia: organització, treball en equip, gestió del temps…, unes competències que avui valoro moltíssim en el meu rol educatiu i de lideratge. Més endavant, vaig cursar els estudis de Magisteri a UIC Barcelona, on vaig descobrir realment la meva vocació docent.

També vaig tenir l’oportunitat de viure un any a París i un altre a Atlanta, una experiència que va ampliar moltíssim la meva mirada personal i educativa. Em va ajudar a entendre altres cultures, altres ritmes i altres maneres d’aprendre, cosa que avui valoro especialment en la meva manera d’acompanyar les alumnes i els equips.

El que més em motiva en el dia a dia és acompanyar persones: veure créixer les alumnes, donar suport a les docents, acompanyar les famílies i poder generar entorns en què cadascú descobreixi el seu talent. Això, per a mi, és un privilegi.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

Del meu pas per UIC Barcelona recordo, sobretot, la sensació d’estar molt acompanyada. Els professors no només ensenyaven, sinó que hi eren presents, realment s’interessaven pel nostre camí. Vaig sentir que confiaven en mi, i això ha marcat molt la meva manera d’educar avui.

La formació humanista de UIC Barcelona em va donar una base molt sòlida: entendre que educar és mirar cada persona d’una manera única. Avui continuo vinculada a UIC Barcelona com a mentora d’alumnes del grau en Educació i és una experiència que m’encanta, perquè em permet continuar formant futurs docents i ampliar la meva mirada sobre la joventut i l’educació.

• Després de gairebé dues dècades de professió, com descriuries la teva evolució fins a convertir-te en subdirectora?

La meva evolució ha estat molt gradual i natural. Vaig començar a l’aula, gaudint moltíssim del contacte directe amb les alumnes. Amb els anys vaig anar assumint més responsabilitats: projectes, tutories, coordinació…, i em vaig adonar que també gaudia molt donant suport a altres docents.

L’experiència que vaig tenir en empresa abans de dedicar-me plenament a l’educació em va aportar seguretat, visió organitzativa i capacitat de gestió, unes habilitats que avui agraeixo, ja que em van ser de gran ajuda quan vaig començar a liderar equips. També ha estat clau la formació contínua: cursos, experiències internacionals i la possibilitat de visitar centres educatius de referència, un fet que m’ha permès analitzar altres models, contrastar pràctiques i incorporar idees adaptades a la nostra realitat.

Assumir la responsabilitat de la subdirecció ha estat el resultat de molts anys d’implicació, aprenentatge continu i ganes de contribuir al projecte educatiu des d’una mirada més àmplia.

• Quins reptes vas haver de superar per assumir un rol de lideratge?

Un dels grans reptes va ser passar de ser “companya” a ser també “líder” i mantenir la proximitat sense perdre coherència ni claredat, aprendre a prendre decisions complexes, gestionar diferents sensibilitats i construir confiança.

Un altre repte va ser gestionar el temps i les prioritats: equilibrar la part organitzativa amb el que més m’agrada, que és estar amb les alumnes i amb les docents. I, per descomptat, aprendre a delegar…, que costa, però és fonamental.

• Quines són les teves responsabilitats principals i com equilibres la gestió, la coordinació i l’acompanyament de l’alumnat?

La meva responsabilitat principal és garantir que el projecte educatiu es visqui d’una manera real i coherent: acompanyar el professorat, treballar amb les famílies, coordinar equips i assegurar una bona experiència per a cada alumna.

Per equilibrar-ho, intento reservar sempre temps de presència directa: no deixar de fer classe, entrar a les aules, parlar amb les alumnes, escoltar com estan. Si perdo aquest contacte, sento que perdo l’essència del perquè soc aquí.

• Quines estratègies fas servir per motivar i donar suport al teu equip docent?

Crec en la confiança, l’escolta i el reconeixement. Per a mi, el més important és que l’equip se senti valorat i acompanyat. M’agrada reconèixer l’esforç, oferir un feedback sincer i constructiu i crear un clima en què les docents se sentin segures.

També fomentem espais de formació conjunta i d’intercanvi de bones pràctiques, perquè quan un equip comparteix, creix. I, sobretot, intento estar disponible: a vegades, el que més motiva és saber que poden comptar amb tu quan ho necessiten.

• Com abordes la innovació educativa i l’adaptació a noves metodologies i tecnologies?

Per a mi, innovar significa millorar, no canviar per canviar. Abans d’introduir una nova metodologia o eina, em pregunto si realment aporta valor a les alumnes.

Treballem acompanyant les docents en aquest procés, els donem temps i suport per provar, reflexionar i ajustar. La tecnologia i la innovació han de tenir sentit i, quan en tenen, s’integren amb naturalitat.

• Una frase que et representi: “Educar és creure en el potencial de cada persona.”
• La teva música preferida: m’acompanya molt la música tranquil·la —que no ha de ser només clàssica— per desconnectar i recarregar piles.
• El teu lloc preferit: qualsevol lloc on hi hagi la meva família. Tot i que, si n’he de triar un, a prop del mar.
• Una pel·lícula o sèrie que recomanis: La vida és bella, pel seu missatge humà, esperançador i profundament educatiu.
• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: recordo una classe en què un professor ens va demanar que no penséssim en “el que volíem ensenyar”, sinó en “la persona que volíem arribar a ser com a docents”. Aquesta pregunta m’ha servit molt.