Marta Ferrón

La Marta Ferrón (màster universitari en Fisioteràpia Pediàtrica, 2024) és fisioterapeuta especialitzada en pediatria i investigadora predoctoral en Ciències de la Salut. En aquesta entrevista comparteix com el seu pas per UIC Barcelona va ser decisiu per orientar la seva carrera cap a la recerca i la docència, la seva vocació per una fisioteràpia pediàtrica centrada en la persona i el seu treball doctoral amb adolescents amb asma, a més de reflexionar sobre el paper de la tecnologia en la pràctica clínica i els aprenentatges que han marcat el seu desenvolupament professional.

• Qui és la Marta Ferrón? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

És una pregunta complicada, perquè no som exactament iguals en totes les facetes de la nostra vida. Tot i així, diria que el que més em defineix són l’autodeterminació, les ganes d’aprendre i de superar-me i la resiliència davant les dificultats. I sí, també que soc força friqui.

El que més em motiva és la sensació que, amb feina i constància, em puc acostar a gairebé tot el que em proposi, encara que les coses no surtin perfectes a la primera. Aquesta idea d’anar construint el meu propi camí és el que m’impulsa.

Així que, en la pràctica, soc fisioterapeuta especialitzada en pediatria i, actualment, doctoranda en Ciències de la Salut amb una beca FPU (Formació de Professorat Universitari). En el meu temps lliure gaudeixo llegint, mirant sèries i escoltant música, i intento portar aquesta barreja de constància, curiositat i friquisme a tot el que faig.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

A més dels continguts clínics que vaig aprendre durant el màster i que vaig poder aplicar a la pràctica clínica mentre estudiava, el més important que m’emporto de UIC Barcelona no és només teòric.

Aquesta etapa em va reafirmar que el meu camí passa per la recerca i la docència. Vaig veure de molt a prop models de professorat que combinen rigor científic, empatia i una gran dedicació al seu àmbit, i això em va ajudar a començar-me a imaginar també en aquest rol.

• Què et va atreure de la fisioteràpia pediàtrica i què la fa diferent d’altres branques de la professió?

Per a mi, la fisioteràpia pediàtrica és l’àmbit en què es veu més clarament que no tractem només un “mal físic”, sinó una persona en totes les seves dimensions. En pediatria no treballes només amb un nadó o un infant; treballes amb la seva família, la seva escola i el seu entorn.

A través del vincle terapèutic, l’educació i l’empoderament pots acompanyar les famílies en processos que van molt més enllà de la condició inicial. A més, sol ser un treball transdisciplinari en què conflueixen professionals de molts àmbits, no només sanitaris, i això fa que cada dia aprenguis alguna cosa nova i ampliïs la mirada.

• En què consisteix actualment la teva recerca doctoral i quin impacte esperes que tingui en la pràctica clínica?

El meu projecte doctoral és una continuació ampliada del meu TFM, en què ja em vaig centrar a estudiar una de les poblacions més difícils d’estudiar i, alhora, més vulnerables: els adolescents. Crec que l’adolescència és una de les etapes més complexes del desenvolupament humà: és el moment en què es forgen l’autonomia, l’autocura, l’autoconcepte i la manera de projectar-se cap a la vida adulta, tot això enmig de canvis físics, psicològics i socials constants.

En concret, la meva tesi se centra en adolescents amb asma i busca comprendre i intentar millorar-ne la qualitat de vida. Ho fem a través de l’educació i l’acompanyament professional per desenvolupar competències d’autonomia i autogestió que els permetin modificar, de manera positiva, els factors que influeixen en la seva qualitat de vida i que són potencialment modificables. La idea no és només millorar com se senten ara, sinó afavorir canvis que es mantinguin a llarg termini i que també els beneficiïn en l’etapa adulta.

M’agradaria que aquest estudi, juntament amb d’altres en la mateixa línia, contribuís a impulsar en la pràctica clínica intervencions no farmacològiques, multidisciplinàries i multidimensionals, que tinguin en compte la persona de manera integral, no només la malaltia.

• Quin paper creus que tindran els avenços tecnològics en el futur del tractament pediàtric?

La tecnologia fa molts anys que és entre nosaltres, però ara està cada vegada més integrada en la vida quotidiana i a l’abast de la població pediàtrica, les famílies i els professionals. Ben utilitzada, pot ser una gran aliada com a eina complementària en la intervenció pediàtrica.

Pot ajudar a millorar l’adherència, la motivació i el monitoratge dels tractaments; fer més conscients els pacients i les famílies del que passa en el seu dia a dia i, alhora, reduir part de la càrrega administrativa dels professionals perquè es puguin centrar més en la part clínica i relacional de la seva feina. No substitueix el vincle terapèutic, però sí que el pot reforçar i fer-lo més sostenible.

• Què aconsellaries a un fisioterapeuta que s’està plantejant iniciar un doctorat?

Primer, li diria que esculli un projecte que el motivi de debò, nascut de la curiositat i de les ganes d’aprendre, i que tingui sentit en la vida real de les persones. Un doctorat és, a la pràctica, una feina a jornada completa durant uns quatre anys, i hi haurà moments exigents. En aquests moments és clau sentir que el que estàs fent val la pena i que el projecte connecta amb els teus valors i amb alguna cosa que vols aportar al món.

També li recomanaria que aprofiti al màxim els recursos que hi ha durant el procés doctoral: les oportunitats de finançament per a estades, congressos, formacions transversals, experiències docents, etc. I, molt important, que accepti que hi haurà moltes variables que no podrà controlar i que, de vegades, el pla canviarà. Aprendre a navegar aquesta incertesa forma part del mateix procés doctoral.

• Una frase que et representi: “No et rendeixis”.

• La teva música preferida: pop internacional. Els meus cantants preferits són Shawn Mendes i Olivia Rodrigo i el meu grup preferit és Imagine Dragons.

• El teu lloc preferit: la meva llar, perquè és on hi ha la persona que estimo i on més em sento jo.

• Una pel·lícula o sèrie que recomanis: qualsevol pel·lícula de la saga Step Up.

• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: al principi no pensava apuntar-me al màster de UIC Barcelona. Venia d’estudiar el grau en una altra universitat i la meva primera opció era fer-hi el màster de pediatria, perquè coneixia el centre i el professorat. Però aquell any no s’oferia i vaig trobar el màster de UIC Barcelona com a alternativa. El que va començar com un “pla B” va acabar sent una molt bona decisió. En conèixer la manera de treballar de la universitat, els seus valors, l’ambient i la projecció del Departament de Fisioteràpia, em vaig adonar que encaixava molt amb mi. Si tornés enrere, fins i tot tenint disponible el màster que volia fer inicialment, tornaria a escollir el de UIC Barcelona.