Guillermo Camps

El Guillermo Camps (Fisioteràpia, 2016; màster en Fisioteràpia Manual Ortopèdica, 2019) és fisioterapeuta especialitzat en teràpia manual i director de GC Fisiocoach. En aquesta entrevista, el Guillermo comparteix com el seu pas per UIC Barcelona, tant en el grau com en el màster, li va permetre consolidar coneixements tècnics i desenvolupar una mirada clínica més reflexiva, ètica i centrada en el pacient. També reflexiona sobre la seva motivació per especialitzar-se en fisioteràpia manual ortopèdica, la importància de les habilitats humanes en el tractament, el paper de les noves tecnologies en la seva pràctica professional i la seva visió sobre les tendències futures en fisioteràpia. A més, ens explica anècdotes personals de la seva etapa universitària, les seves fonts d’inspiració i la seva filosofia professional, que combina precisió tècnica amb proximitat i compromís amb el benestar dels seus pacients.

• Qui és el Guillermo Camps? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Soc una persona alegre, treballadora, responsable i pare de dos nens petits amb els quals m’ho passo superbé.

Em motiva fer bé les coses, veure que els meus pacients milloren amb les sessions de fisioteràpia, que estan contents, i rebre l’agraïment de les persones amb què tracto.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

La meva etapa a UIC Barcelona se centra en dues parts: el grau i el màster d’OMT. En la primera, destacaria que, a més d’aprendre tota la base de la fisiologia, anatomia i pràctica bàsica de la fisioteràpia, em van despertar la curiositat per la teràpia manual com a base dels tractaments.

En la segona, destacaria el fet d’aprendre a valorar bé els pacients, fer un millor tractament físic gràcies a la destresa i les tècniques que vaig aprendre amb el màster i pautar els exercicis específics per a cada pacient com a part importantíssima del tractament.

• Com vas viure el salt de l’àmbit acadèmic a la pràctica clínica? Hi va haver algun repte que marqués especialment els teus primers anys?

Des de petit, passava el màxim temps possible a la consulta mèdica dels meus pares, veient com passaven visita, i més tard amb altres fisioterapeutes i traumatòlegs, perquè m’encantava. Per tant, per a mi, començar amb la pràctica clínica va ser una cosa natural, però alhora emocionant.

Òbviament, amb els dubtes de “no estar ficant la pota” en els casos de patologies més complexes, els quals comentava amb col·legues amb més experiència, cosa que em va permetre guanyar més seguretat, aprendre més i aconseguir bons resultats en els tractaments.

• Per què vas triar aprofundir en la fisioteràpia manual ortopèdica a través del màster?

Després de tractar molts esportistes, em vaig adonar que per a un bon tractament de fisioteràpia són essencials les tècniques manuals. Per això, mirant quins màsters m’oferien això, vaig trobar el de Fisioteràpia Manual Ortopèdica, que em va agradar molt, i, després de comentar-ho amb un dels meus professors de teràpia manual i professional de referència, m’hi vaig apuntar.

Quin paper tenen les noves tecnologies en la teva pràctica professional?

Les noves tecnologies, o no tan noves, són eines que es poden fer servir com a complement a la valoració i el tractament manual amb els pacients, com la tecarteràpia, la neuromodulació del dolor amb electroestimulació amb punció o sense, l’ecografia o la bioretroalimentació sobre l’activació muscular.

Però no deixen de ser un complement que ens permet oferir un millor servei, però mai, per a mi, han tingut un paper prioritari o central.

• Quines tendències o innovacions creus que transformaran la fisioteràpia en els pròxims anys?

Crec que encara no hi ha cap tendència o innovació que transformi la fisioteràpia en els pròxims anys. Sí que espero que es transformi per a aquells que continuen duent a terme una fisioteràpia “clàssica”, sense valorar bé els pacients, sense buscar l’origen del problema i tractant només la zona de dolor amb tècniques d’evidència dubtosa, sense dedicar temps de tractament de qualitat al pacient per saber què li passa i per què li passa i, a partir d’aquí, saber com solucionar-ho i com evitar que torni a passar en el futur.

Crec que en el moment en què la IA aconsegueixi escanejar els pacients, descriure’n els errors biomecànics, les dismetries i les descompensacions musculars i ens faci un resum de tot el que li passa al pacient, i això ens permeti fer tractaments molt més precisos, llavors sí que podrem parlar d’una transformació de la fisioteràpia.

• Lloc preferit: la natura.

• Aficions: practicar el tenis, l’esquí i el busseig; muntar a cavall, i gaudir de la família.

• Una frase que t’inspiri: “Al final tot sortirà bé, i si no surt bé, és que no és el final”.

• Un llibre, sèrie o pel·lícula que recomanis: com a llibre, El metge, de Noah Gordon, i com a pel·lícula, La sociedad de la nieve.

• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: recordo quan vaig anar a la revisió de l’examen pràctic de teràpia amb politges, perquè no entenia per què m’havien posat un 9,5/10 en lloc d’un 10/10, ja que ho havia fet tot tal com ens havien explicat i volia entendre’n el motiu. La professora em va fer repetir un tractament per a una tracció d’un pacient. Ho vaig fer bé i, aleshores, em va dir que no m’havia ajupit correctament, tenint cura de la meva higiene postural, i que això m’ho recordaria sempre i no em tornaria a passar. I crec que ha estat així.