Arturo Pérez

L’Arturo Pérez (Dret, 2002) és notari i forma part de la segona promoció del grau en Dret de UIC Barcelona. Després d’iniciar la carrera per les sortides professionals que té i d’afrontar l’oposició a notari com un repte personal, ha desenvolupat una vocació sòlida per una professió connectada profundament amb la vida de les persones. En aquesta entrevista reflexiona sobre la seva trajectòria professional, els aprenentatges de l’etapa universitària, l’evolució de la funció notarial i els reptes als quals s’enfronta la professió en un context de digitalització creixent, posant en valor el component humà de l’assessorament jurídic i el paper social del notariat.

• Qui és l’Arturo Pérez? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Soc l’Arturo Pérez López, notari a Badalona i exalumne de UIC Barcelona, de la segona promoció de Dret. Tot i que la carrera em va agradar, vaig començar Dret una mica “per eliminació”, simplement perquè tenia sortides professionals. En acabar-la, em vaig proposar estudiar l’oposició a notari com un repte, però sense una vocació especialment marcada.

Ara, ja com a notari, he après a apassionar-me per aquesta professió. La vida passa per la notaria: des de l’emancipació d’un menor fins a la fusió de societats. Estar en contacte amb tantes persones, amb problemes tan diferents, i poder escoltar, assessorar i acompanyar, em fa sentir bé. Sento que ajudo els altres i que aporto valor a la societat.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

Quan vam començar a UIC Barcelona, la Facultat era molt jove; estava tot per fer. Recordo que vam ser els mateixos estudiants de Dret els qui vam crear l’equip de futbol de la Universitat. Aquesta sensació de fer equip per competir i defensar uns colors l’he tornat a viure a la notaria, que també és una feina d’equip, amb la mateixa il·lusió per competir, amb les seves derrotes i les seves victòries.

• Com ha canviat la notaria des que vas començar i quins nous reptes afronta la professió?

La tendència de les lleis i de la societat és atribuir cada vegada més funcions als notaris. D’aquesta manera es descarrega altres operadors jurídics, però a costa de sobrecarregar les notaries.

Una de les coses que més em va sorprendre quan vaig començar va ser el ritme del despatx. Els clients exigeixen i la notaria ha de respondre, i no sempre s’aconsegueix. Tenim molta confiança en la digitalització i en la intel·ligència artificial, en el fet que puguin assumir els processos més mecànics de la nostra feina.

• Hi va haver algun moment clau o mentor que et marqués el camí cap a la notaria?

Hi va haver moltes persones i molts moments. Recordo especialment un any en què vaig suspendre un examen oral. Per entendre què havia fet malament, vaig anar a veure exàmens orals d’altres opositors. L’examen d’un company —es deia David Romanos— em va impressionar moltíssim. Em va semblar brillant i em va donar moltes idees sobre com expressar-me millor davant del tribunal.

A la convocatòria següent vam aprovar tots dos i li ho vaig agrair. Ell estava molt sorprès; ni tan sols es recordava de mi.

• De quina manera consideres que la intel·ligència artificial transformarà la feina notarial en els pròxims anys i quins aspectes del rol del notari creus que continuaran sent insubstituïbles per la tecnologia?

La intel·ligència artificial ens facilitarà molt les coses, sens dubte, però no podrà substituir els aspectes purament humans vinculats a la nostra professió. L’assessorament notarial no és un mer diagnòstic tècnic. En moltes ocasions, hi intervenen factors intangibles que porten a optar per solucions contràries al que seria esperable o aparentment més adequat.

A més a més, en el judici de capacitat —és a dir, en la decisió del notari sobre si una persona té o no prou discerniment per signar un préstec o un testament— hi intervenen tants matisos, i tan subtils, que difícilment podran ser apreciats per altra cosa que no sigui veritablement humana.

• Una frase que et representi: “L’èxit és anar de fracàs en fracàs sense desanimar-se”.
• La teva música preferida: Love Theme, de Spartacus.
• El teu lloc preferit: Roma.
• Una pel·lícula o sèrie que recomanis: El desafiament de les àguiles.
• Una anècdota de la teva època com a estudiant a UIC Barcelona: Eren altres temps. Un dia que havíem estudiat tota la tarda; després de sopar i, en un rampell de bogeria, tres de nosaltres vam agafar una moto, sense casc, i per la Diagonal, a tota velocitat, camí de la discoteca. Jo cantava “I Want to Break Free” com un posseït. No ens van multar. Misteris de la vida. No és gens exemplar, ho sé, però sempre ho recordem entre els implicats. Ara tots som pares de família.