Pol Ricart

El Pol Ricart (Medicina, 2017) és metge i fundador de MedBrain Global, una start-up de salut digital que aplica la intel·ligència artificial per millorar l’accés a diagnòstics clínics precisos, especialment en contextos amb recursos limitats. El Pol ha orientat la seva carrera a combinar la vocació mèdica amb la innovació tecnològica, amb l’objectiu d’amplificar l’impacte social de la medicina més enllà de les limitacions tradicionals de la pràctica assistencial. En aquesta entrevista comparteix la seva visió sobre l’emprenedoria en salut, els aprenentatges clau de la seva etapa universitària, els reptes de liderar un projecte d’IA aplicada a la clínica i el seu compromís amb una atenció mèdica més equitativa i escalable.

• Qui és el Pol Ricart? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Sempre m’he definit, abans que res, com a metge. És una identitat que va més enllà de la professió: és una manera d’entendre el món i el meu lloc en ell.

La meva inquietud principal com a metge sempre ha estat la limitació en l’escalabilitat de l’impacte positiu que podem generar. Durant la meva etapa com a resident de neurocirurgia, era molt conscient que al quiròfan podem ajudar un o dos pacients al dia. Per extraordinari que fos cada cas, l’abast era inherentment finit.

El que em motiva diàriament és una convicció que he anat construint gràcies a pensadors com Peter Diamandis o Jeremy Rifkin: la idea que, mitjançant la tecnologia, podem amplificar exponencialment l’impacte en qualsevol àmbit. Una de les claus és crear innovacions el consum de les quals no representi un cost marginal significatiu —economies d’escala aplicades a problemes socials—. Quan aconsegueixes que una eina beneficiï milers de persones amb el mateix cost que una de sola, estàs redefinint allò que és possible en medicina.

Això és el que m’impulsa cada dia: combinar la vocació clínica amb la innovació perquè la qualitat de l’atenció mèdica no depengui del codi postal del pacient.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

Hi ha un proverbi africà que m’acompanya molt: “Si vols anar ràpid, ves sol; si vols arribar lluny, ves acompanyat”. A UIC Barcelona vaig aprendre moltes coses, però si n’hagués de destacar una per sobre de la resta seria aquesta: la medicina —i encara més la innovació en salut— és un esport d’equip.

La universitat no només em va donar una base clínica; em va ajudar a entendre com fer que el treball en equip sigui realment productiu: repartir responsabilitats, construir confiança, comunicar amb precisió i mantenir el focus en un objectiu comú. Recordo treballs i projectes en què vaig aprendre a coordinar perfils diferents i a liderar sense imposar: escoltant, sintetitzant i prenent decisions quan cal.

A més, vaig tenir la sort de trobar referents que van anar més enllà del que és habitual. El meu tutor personal, el Dr. Josep Argemí, no només em va orientar acadèmicament: va compartir generosament converses, temps i criteri, i em va animar a pensar en gran amb els peus a terra. I el meu degà, el Dr. Albert Balaguer, va ser un exemple de lideratge i sempre em va fer sentir acompanyat. Aquesta combinació de rigor i humanitat em va marcar profundament.

• Quines habilitats consideres essencials per emprendre en salut sent metge de formació?

Emprendre en salut requereix, per a mi, tres habilitats crítiques.

La primera és un coneixement profund de la pràctica clínica i del sistema sanitari: com es prenen les decisions, com es gestionen els recursos i com es prioritza en situacions reals. Cal innovar des del coneixement del terreny, no des del despatx.

La segona és entendre que la medicina ja és —i ho serà encara més— una ciència de dades. Per això és clau dominar la metodologia de recerca, mesurar resultats i pensar des de primers principis: quin problema resols, per a qui, en quin context i com demostres que funciona de manera eficient i segura.

La tercera és la capacitat d’aprendre ràpid i liderar en la complexitat. En un mateix dia pots treballar en regulació, estratègia, producte, finançament, validació clínica o negociacions amb governs. Saber canviar el “xip” mental per liderar escenaris diferents és una habilitat que s’entrena amb el temps, i personalment em resulta enormement estimulant.

I hi ha una cosa molt personal: liderar un equip brillant que decideix apostar per una visió comuna és una gran responsabilitat. La gratitud i la cura de l’equip són una part essencial de construir quelcom durador.

• Què ha estat el més desafiant de liderar un projecte de salut digital des de les seves primeres fases?

El més desafiant —i alhora el més formatiu— és liderar en un entorn on gairebé tot és incertesa: producte, finançament, context regulador, adopció i, a més a més, el pes ètic de treballar amb decisions clíniques. Cal aprendre a sentir-se còmode navegant en allò desconegut, mantenint una visió molt clara de cap on es vol anar.

És tanta feina que un s’ha d’enamorar del procés: d’iterar, d’escoltar l’usuari, de millorar una versió rere l’altra.

He après a interioritzar una mentalitat fonamental: un no avui no és un no per sempre. Les circumstàncies canvien, i si fas bé la feina, allò que ahir semblava impossible, demà pot convertir-se en la teva realitat. Com diu Ryan Holiday, “l’obstacle és el camí”. El dolor i l’esforç intens no són anomalies que cal evitar, sinó parts inherents del procés.

Si hagués d’assenyalar el repte més específic, diria que va ser aconseguir el capital inicial per formar l’equip i dur a terme la recerca i el desenvolupament necessaris. Estem creant una eina amb potencial per generar un impacte positiu enorme, però en poblacions vulnerables on el retorn econòmic de la inversió es percep com a arriscat. Convèncer inversors d’apostar per un mercat volàtil i incert, on la rendibilitat social és clara però la financera requereix una mirada a llarg termini, va ser probablement l’obstacle més difícil de superar en les etapes inicials.

• La intel·ligència artificial està transformant la pràctica clínica. Quines oportunitats ofereix i quines barreres continuen existint?

Les oportunitats són extraordinàries. La literatura científica ha demostrat àmpliament que, mitjançant la IA, els professionals sanitaris poden augmentar la seva precisió en el triatge, el diagnòstic clínic i el maneig dels pacients.

Un exemple concret és un assaig clínic aleatoritzat a doble cec liderat pel Ministeri de Sanitat del Govern de Nigèria per validar la nostra eina diagnòstica. S’hi va observar un augment estadísticament significatiu en la precisió diagnòstica d’infermers rurals quan utilitzaven MedBrain. El més rellevant és que no hi va haver diferències significatives entre la precisió diagnòstica d’aquests infermers i la dels metges especialistes, mentre que sí que n’hi va haver respecte als infermers sense l’eina. Això confirma que la IA pot permetre a professionals no especialistes diagnosticar i gestionar pacients amb una precisió comparable a la d’un metge especialista.

Tanmateix, existeixen barreres importants:

Accessibilitat universal: la majoria de solucions d’IA requereixen connexió constant a internet i un alt cost computacional. La nostra eina funciona sense internet, en smartphones de baix cost i amb un consum computacional negligible. Paradoxalment, qui més necessita la IA acostuma a ser qui té menys accés a tecnologia avançada; per això apostem per una IA offline accessible per a tothom.

Traçabilitat de les decisions clíniques: els models d’IA de tipus “caixa negra” presenten un risc per la manca de transparència. A MedBrain utilitzem un sistema tancat basat exclusivament en guies clíniques aprovades, amb traçabilitat completa de cada decisió i sense risc d’“al·lucinacions” per part de la IA.

Garantir l’accessibilitat universal i la traçabilitat en cada decisió clínica són condicions imprescindibles perquè els professionals sanitaris d’arreu del món es puguin beneficiar d’una IA precisa i segura.

L'any 2025, juntament amb UIC Barcelona, vas portar MedBrain al 4YFN i vas ser reconegut amb el Premi Alumni a la Transformació Social. Quin impacte han tingut aquestes experiències en la trajectòria del projecte?

La participació al 4YFN va ser un punt d’inflexió per a MedBrain. En la darrera edició vam poder establir relacions directes amb delegacions governamentals de països de renda baixa, amb les quals actualment estem negociant implementacions a escala nacional.

El reconeixement del Premi Alumni a la Transformació Social té un significat especial per a mi. Tornar a la UIC, la institució que em va formar, i rebre aquest premi per la feina que estem fent a MedBrain tanca un cercle molt emotiu.

• Un llibre que recomanis: The Empathic Civilization, de Jeremy Rifkin.

La idea que la història humana és, en el fons, una expansió contínua del “nosaltres”. Rifkin et fa mirar la civilització no només com a progrés tècnic, sinó com un eixamplament lent —i de vegades dolorós— de l’empatia: del clan a la ciutat, de la nació a la humanitat, i avui cap a una consciència més àmplia que inclou altres espècies i la biosfera. És un missatge profundament esperançador.

• La teva música preferida: Álvaro Soler, vitalista i humanista, un referent per a mi.

• El teu lloc preferit: l’illa de Santa Llúcia.

• Una frase que et representi: Acció!