Beatriz Doria

La Beatriz Doria (Dret, 2013) exerceix com a jutgessa després d’una trajectòria de formació i de preparació de l’oposició exigent. Ha construït una carrera marcada per la constància, el rigor i un sentit de la responsabilitat pública profund. En aquesta entrevista comparteix la seva vocació per la justícia, els aprenentatges clau de la seva etapa universitària, com va viure els seus primers passos en el món jurídic i la dimensió humana que acompanya l’exercici de la funció judicial, així com els reptes i les satisfaccions d’una professió amb un impacte directe en la vida de les persones.

• Qui és la Beatriz Doria? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Soc esposa, mare i jutgessa, en aquest ordre. Em definiria com una persona constant, curiosa i profundament compromesa a fer bé les coses.

Em motiva pensar que cada resolució que dicto té un impacte real en la vida de les persones, i m’omple saber que mai deixo d’aprendre coses noves.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

UIC Barcelona em va ensenyar a entendre el dret com una eina al servei de la persona. A més, guardo un record molt especial del tracte proper amb els professors, que t’exigeixen però també t’acompanyen. Aquesta combinació deixa empremta.

• Et vas graduar el 2013. Com recordes els teus primers passos en el món jurídic?

Amb il·lusió i amb vertigen. Recordo una barreja d’entusiasme i de respecte per tot el que tenia al davant. Han estat anys d’aprenentatge intens, de descobrir que la teoria adquireix un veritable sentit quan s’enfronta a la realitat, i de confirmar que la vocació no s’improvisa, sinó que es construeix dia a dia.

• Què et va portar a triar la carrera judicial i com vas viure el procés de preparació de l’oposició?

Vaig triar la carrera judicial per una convicció profunda en la justícia com a pilar de l’Estat de dret. També em va impulsar el desig de contribuir a exercir-la amb independència i responsabilitat.

L’oposició va ser, sens dubte, un dels reptes més grans de la meva vida: sis anys de disciplina, molta constància i algunes renúncies. Hi va haver moments durs, però també un creixement personal enorme. Mirant-ho amb perspectiva, va ser una escola de caràcter que m’acompanya encara avui, tant en l’exercici de la professió com en la vida.

• Què és el més exigent —i el més gratificant— d’exercir a la judicatura?

El més difícil és la responsabilitat constant, saber que cada decisió importa i que no sempre hi ha respostes còmodes.

El més gratificant és contribuir, des de l’estudi i la serenitat, al fet que la justícia funcioni i que les persones se sentin escoltades i respectades.

• Quin ha estat el moment en què més clarament vas sentir el pes de la responsabilitat judicial? Com vas gestionar emocionalment aquesta càrrega sent una jutgessa jove?

Recordo especialment els meus primers assumptes més complexos, quan prens consciència real que la teva signatura canvia situacions vitals.

Ho vaig gestionar recolzant-me en l’estudi i la prudència, i sense perdre mai de vista que darrere de cada procediment hi ha persones. I, per què no dir-ho, parlant amb companys amb més experiència.

• Una frase que et representi: La tranquil·litat del deure complert.

La teva música preferida: depèn del moment: escolto tot tipus de música, però m’agraden les cançons que transmeten energia positiva i bon ànim.

El teu lloc preferit: qualsevol lloc on pugui estar amb la meva família; però, si hi ha mar a prop, millor.

Una pel·lícula o sèrie que recomanis: em va agradar molt The Good Wife per l’enfocament humà del món jurídic.