Arturo Cirera

L’Arturo Cirera (Medicina, 2018) és cirurgià general i de l’aparell digestiu, especialitzat en cirurgia colorectal, i forma part de la Unitat de Cirurgia Colorectal de Quirúrgica Cirujanos Asociados. En aquesta entrevista reflexiona sobre la seva vocació mèdica i l’orientació al pacient, l’exigència i el valor formatiu de la residència i la importància del treball en equip en la cirurgia especialitzada. També comparteix la seva visió sobre les habilitats necessàries per desenvolupar-se en l’àmbit quirúrgic, el paper de la innovació i la intel·ligència artificial en la cirurgia digestiva i les seves motivacions de futur, sempre des d’una mirada humana, rigorosa i compromesa amb l’excel·lència clínica.

• Qui és l’Arturo Cirera? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Em definiria com una persona curiosa, constant i molt orientada a les persones. Professionalment, soc cirurgià, però per sobre de tot em considero algú amb una forta vocació de servei. Em motiva poder acompanyar els pacients en moments especialment delicats de la seva vida i saber que, a través de la feina ben feta i de l’esforç diari, puc contribuir a millorar la seva qualitat de vida.

En el meu dia a dia m’impulsa continuar aprenent, millorar com a professional i treballar en equips en què el compromís, el rigor i el respecte mutu són fonamentals. La cirurgia és exigent, però també profundament gratificant, i aquesta combinació és la que manté viva la meva motivació.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

La meva etapa a UIC Barcelona va ser clau tant en l’àmbit acadèmic com en el personal. Més enllà dels coneixements tècnics, destacaria la importància que es donava a la formació integral: el pensament crític, el tracte humà amb el pacient i l’ètica professional.

Vaig aprendre a entendre la medicina com un treball en equip, a ser rigorós i a no perdre mai de vista que darrere de cada cas clínic hi ha una persona. Aquest enfocament humanista i exigent ha estat una base molt sòlida per a tot el meu desenvolupament posterior.

• Què va significar per a tu l’etapa de residència i quins aprenentatges d’aquells anys continues aplicant avui al quiròfan?

La residència a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va ser una etapa de creixement intens, tant en l’aspecte professional com en el personal. Va suposar aprendre a prendre decisions sota pressió, a assumir responsabilitats de manera progressiva i a entendre la importància de la disciplina i la preparació constant.

Avui dia, al quiròfan continuo aplicant molts dels aprenentatges que vaig adquirir durant la residència: la importància d’una planificació meticulosa de cada intervenció, la capacitat d’anticipar-se a possibles complicacions, de tenir sempre un pla B —i de vegades fins i tot un pla C—, així com el valor d’una comunicació clara i eficaç amb tot l’equip. La residència t’ensenya, a més, la humilitat necessària per demanar ajuda quan cal i et recorda que l’excel·lència quirúrgica no és mai individual, sinó sempre el resultat d’un treball col·lectiu.

• Com és la teva experiència treballant en un equip quirúrgic especialitzat?

Treballar en un equip quirúrgic especialitzat ha estat, i continua sent, una experiència profundament enriquidora. En el meu cas, primer a la Unitat de Cirurgia de Còlon i Recte de l’Hospital Vall d’Hebron i, actualment, a Quirúrgica Cirujanos Asociados, he pogut comprovar com aquest model permet abordar els casos amb una visió més completa, compartir coneixement i prendre decisions més sòlides i consensuades.

L’especialització no resta, sinó que suma: cada professional aporta la seva experiència, el seu criteri i la seva manera d’entendre la cirurgia. A més, aquest entorn afavoreix un aprenentatge continu i una millora constant, quelcom imprescindible en una disciplina tan dinàmica com la nostra. Per a mi, el bon funcionament de l’equip és tan important com l’habilitat tècnica individual i, afortunadament, el model clàssic del cirurgià individualista ha quedat pràcticament obsolet.

• Quines habilitats consideres importants per a algú que es vol desenvolupar en cirurgia general o colorectal?

Més enllà d’una bona base tècnica, crec que són clau la constància, la capacitat de treball i la resiliència. La cirurgia implica moltes hores, esforç continuat i una gran capacitat d’adaptació. Com repetien sovint molts dels meus mestres, “la cirurgia són hores de vol”: l’experiència i la pràctica diària són les que realment et fan millorar.

També destacaria habilitats com la comunicació, el treball en equip, la capacitat d’anàlisi i la presa de decisions. I, per descomptat, l’empatia: entendre el pacient, saber-lo escoltar i acompanyar-lo són aspectes tan importants com la tècnica quirúrgica en si.

• Quin paper creus que tindran la intel·ligència artificial o les eines de suport a la decisió clínica en la cirurgia digestiva en els pròxims anys?

Aquestes dues eines tindran un paper cada cop més rellevant, ja que ajudaran a millorar la precisió diagnòstica, la planificació quirúrgica i la personalització dels tractaments. Tanmateix, crec que s’han d’entendre com un complement al criteri clínic, no com un substitut. L’experiència del cirurgià, el judici clínic i el tracte humà continuaran sent insubstituïbles. El repte serà integrar aquestes tecnologies de manera ètica i responsable, sempre al servei del pacient.

• Mirant cap al futur, quins projectes o àrees t’agradaria explorar en la teva carrera?

De cara al futur, m’agradaria continuar aprofundint en la meva especialització, combinant la pràctica clínica amb la formació contínua i, si és possible, amb projectes docents o de recerca. M’interessa especialment tot el que estigui relacionat amb la millora dels resultats quirúrgics, la innovació i l’optimització dels processos assistencials. També em motiva poder contribuir a la formació de les noves generacions de metges i transmetre no només coneixements tècnics, sinó també valors professionals i humans que considero essencials en la medicina.

• Una frase que et representi: “Els grans somnis requereixen esforços extraordinaris”.
• La teva música preferida: m’agrada escoltar música que combina ritme, melodia i un punt èpic, capaç d’aixecar-te l’ànim i d’acompanyar-te durant hores.
• El teu lloc preferit: el meu lloc preferit és la meva ciutat natal, Barcelona, un espai que em defineix tant en l’aspecte personal com en el professional. És una ciutat oberta, dinàmica i cosmopolita, on sempre trobo estímuls. I quan necessito desconnectar i perdre’m, l’Empordà o els Pirineus són el meu refugi: llocs que em permeten abaixar el ritme, reconnectar i tornar amb energia i perspectiva.
• Un llibre, pel·lícula o sèrie que recomanis: Llibre: When Breath Becomes Air, de Paul Kalanithi, un relat molt honest sobre la vocació mèdica, la vida i com afrontar els moments difícils sense perdre la humanitat. Pel·lícula: Shutter Island, per la seva capacitat de mantenir-te en tensió i fer-te qüestionar constantment el que estàs veient. Sèrie: House of Cards, pel seu retrat cru del poder, l’ambició i la presa de decisions en entorns complexos.
• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: una de les millors anècdotes personals —i sens dubte la més important— del meu pas per UIC Barcelona va ser conèixer qui avui és la meva dona, la Claudia. La universitat no és només un lloc de formació acadèmica, sinó també un espai on es creen vincles que t’acompanyen tota la vida. A més, hi vaig fer grans amics que continuen sent una part fonamental del meu dia a dia i amb qui vaig compartir anys d’aprenentatge, esforç, rialles i moltes experiències que van molt més enllà de les aules.