Belén Bofill

La Belén Bofill (Psicologia, 2023; màster universitari en Psicologia General Sanitària, 2025) és psicòloga de cures pal·liatives i terapeuta de dol, especialitzada en dol, afecció i treball de parts amb el model DAT-7R. En aquesta entrevista comparteix com el seu pas per UIC Barcelona li va permetre integrar la teoria i la pràctica des dels primers anys de formació i enfortir la seva mirada clínica i humana. La Belén reflexiona sobre la seva motivació per dedicar-se a la psicologia clínica en l’àmbit sanitari, la importància de les habilitats tècniques i humanes i el paper de la tecnologia en la recerca psicològica. A més, aborda l’impacte de les noves generacions de psicòlegs en la transformació del sector, les seves fonts d’inspiració i motivació, i comparteix records i experiències personals de la seva etapa universitària que van marcar el seu desenvolupament professional i la vocació.

• Qui és la Belén Bofill? Com et defineixes i què et motiva en el dia a dia?

Soc psicòloga general sanitària i actualment treballo a Cuides UIC Barcelona, una clínica universitària de suport en malalties avançades i cures pal·liatives, integrada a les instal·lacions de l’Hospital Universitari General de Catalunya. És l’única clínica privada específica de cures pal·liatives de Catalunya. A més, acompanyo processos de dol en l’àmbit privat.

Soc una persona empàtica, treballadora i sensible, amb una vocació profunda per acompanyar les persones en moments de vulnerabilitat. El que més em motiva en el dia a dia és sentir que la meva feina té un impacte real en el benestar emocional dels altres, poder ser present en moments significatius i contribuir, encara que sigui una mica, a alleujar el patiment i enfortir els vincles. Em comprometo de manera propera i respectuosa i intento estar present de manera autèntica, especialment quan no sempre n’hi ha prou amb les paraules.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional com a psicòloga?

Per a mi ha estat fonamental poder integrar la teoria i la pràctica. Començar des del primer any de carrera, i posteriorment també en el màster, a observar i participar en situacions clíniques va reforçar l’aprenentatge teòric i em va permetre desenvolupar una mirada clínica més reflexiva, ètica i humana.

• Com vas viure el salt de l’àmbit acadèmic a la pràctica clínica?

El salt, lluny de provocar-me vertigen —tot i que sempre fa una mica de respecte—, em va emocionar. Sentir-me segura amb la formació adquirida em va fer venir moltes ganes d’endinsar-me en el món laboral i assumir el rol professional amb responsabilitat.

• Què et va portar a especialitzar-te amb el màster en Psicologia General Sanitària?

Vaig fer les pràctiques de l’últim curs de carrera a la Unitat d’Aguts de Psiquiatria de l’Hospital General de Catalunya. Des del primer dia em va apassionar l’àmbit hospitalari i sanitari, tant per la complexitat clínica com per la feina interdisciplinària i el contacte directe amb el patiment humà. Vaig veure que el meu futur professional estava en l’àmbit sanitari i, per això, el màster en Psicologia General Sanitària va ser un pas natural i necessari per poder exercir.

• Quines habilitats creus que són essencials per treballar en psicologia clínica avui dia?

Crec que avui dia, en psicologia clínica, són essencials habilitats tècniques sòlides, però sobretot habilitats humanes. L’escolta activa i l’empatia continuen sent fonamentals, però acompanyades d’una actitud flexible i oberta, ja que els problemes són cada vegada més diversos. També considero molt important la capacitat d’autoreflexió i d’autocura professional per reconèixer els propis límits i evitar el desgast emocional.

A més, l’actualització constant i la capacitat d’adaptar-se a nous contextos —com l’ús de tecnologia o el treball interdisciplinari— em semblen clau. Personalment, valoro molt el fet de construir un vincle terapèutic basat en la confiança, el respecte i l’autenticitat. En la meva pràctica clínica, especialment en pal·liatius i dol, aquestes habilitats humanes esdevenen imprescindibles.

• Actualment, quin impacte tenen les eines digitals i les noves tecnologies en la pràctica de la psicologia?

Les eines digitals han ampliat molt la manera com exercim la psicologia: permeten arribar a més persones, facilitar el seguiment terapèutic i oferir suport fins i tot en moments de gran vulnerabilitat. En la meva experiència en cures pal·liatives i dol la tecnologia pot ser un pont quan la presència física no és possible. Tot i això, continua sent clau usar-la amb criteri, tenint cura del vincle terapèutic i recordant que la tecnologia acompanya i facilita, però no substitueix mai la presència humana, que continua sent l’eix central de la intervenció psicològica.

• Quin paper creus que tindran les noves generacions de psicòlegs en la transformació del sector de la psicologia?

Crec que les noves generacions de psicòlegs tenim un paper clau en la transformació del sector, especialment a l’hora de fer-lo més accessible, proper i adequat a les necessitats actuals. Volem donar més rellevància a la salut mental com a dret i valorem la importància del benestar integral. També tenim una relació més natural amb la tecnologia, cosa que permet ampliar l’abast de la psicologia sense perdre el rigor ètic. Al mateix temps, crec que el nostre repte és integrar la innovació amb el respecte per la base teòrica i clínica, així com mantenir una actitud crítica i responsable. En aquest equilibri entre els aspectes nous i els sòlids hi ha la nostra contribució més gran.

• Una frase que et representi: “No tinguis por”. Em representa perquè entenc la por com una emoció natural que no ens ha de paralitzar. Tant en l’àmbit personal com en el professional, crec en la importància d’atrevir-se, de ser autèntics i d’avançar encara que hi hagi incertesa.

• La teva música preferida: no tinc un únic estil musical preferit; gaudeixo de molts gèneres i acostumo a adaptar-los al context. Tot i això, hi ha cançons que sempre em generen una connexió especial, com “Qué bonita la vida”, de Dani Martín, pel missatge i l’emoció que transmet.

• El teu lloc preferit: Cadaqués, perquè forma part de la meva vida des de sempre i és un lloc preciós.

• Un llibre, pel·lícula o sèrie que recomanis: L’home en busca de sentit, de Viktor E. Frankl, perquè és un llibre que connecta amb qüestions essencials de la vida i fomenta una reflexió profunda i crítica sobre com afrontem el dolor i trobem sentit fins i tot en l’adversitat.

• Una anècdota de la teva etapa a UIC Barcelona: recordaré sempre amb especial estima unes de les pràctiques del màster general sanitari, ja que les vaig fer en un centre que sempre havia considerat una referència professional (Cuides). Avui dia formo part d’aquest mateix equip com a professional, cosa que per a mi representa un tancament de cicle molt significatiu. Aquesta experiència va confirmar la meva vocació i em va permetre comprovar com la formació rebuda a UIC Barcelona va tenir un impacte directe en el meu desenvolupament professional i personal.