Cédric Córdoba

El Cédric Córdoba (Bioenginyeria, 2022) és enginyer d’estudis i projectes a HABS i combina la seva formació en bioenginyeria amb la seva passió per la neurotecnologia aplicada a la millora del rendiment i la rehabilitació cerebral. En aquesta entrevista comparteix com el seu pas per UIC Barcelona li va proporcionar eines clau per al seu desenvolupament professional, com va ser la transició de l’entorn acadèmic a un sector altament especialitzat i quins són els avenços més rellevants en neurotecnologia que estan transformant el sector. A més, ens parla de les habilitats essencials més enllà del coneixement tècnic, de la seva visió sobre la medicina personalitzada i la intel·ligència artificial aplicada a dades clíniques i de neuroimatge, així com dels seus projectes i motivacions futures. També revela les seves fonts d’inspiració, gustos personals i records de la seva etapa universitària.

• Qui és el Cédric Córdoba? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Em definiria com algú en recerca constant. Viatjar i canviar d’entorn formen part de la meva manera d’entendre el creixement personal i professional i, per això, actualment visc a París, tot i que no descarto traslladar-me a una altra ciutat en el futur. Soc curiós i optimista i estic obert al canvi. El que més em motiva és aprendre de manera constant i sentir que, a través de la meva feina, puc aportar alguna cosa útil i tenir un impacte positiu en les persones. Finalment, trobo inspiració tant en els grans reptes com en els petits plaers del dia a dia, com ara descobrir llocs nous i gaudir del bon menjar, sobretot de la truita de patates i les croquetes de pernil.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

Un dels aprenentatges més valuosos de la meva etapa a UIC Barcelona va ser la relació propera amb els professors, que em va ensenyar la rellevància del diàleg i del feedback constant, quelcom fonamental en qualsevol entorn de treball. A això se li suma el fort èmfasi en el treball en equip i en les presentacions, que em va permetre guanyar seguretat a l’hora de compartir idees i parlar en públic. A més, l’exigència del programa va contribuir a desenvolupar una mentalitat crítica i una manera de treballar més estructurada i professional.

• Què et va sorprendre més quan vas passar de l’entorn acadèmic al professional en un sector tan especialitzat?

El que més em va sorprendre va ser el canvi de responsabilitat. De sobte, ningú no et diu exactament què has de fer ni quina és la resposta correcta. S’espera que prenguis decisions, proposis idees i t’enfrontis constantment a situacions noves. Em vaig adonar que l’aprenentatge no acaba amb els estudis, sinó que continua cada dia, i que saber-se adaptar, preguntar i assumir responsabilitats és tan important com els coneixements tècnics.

• La neurotecnologia evoluciona molt de pressa. Quins avenços recents et semblen més transformadors per a aquest camp?

Alguns dels avenços més transformadors en neurotecnologia estan lligats al desenvolupament de brain-computer interfaces (BCIs) i a l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’anàlisi de senyals neuronals, la qual cosa permet una descodificació cada cop més precisa i propera al temps real de l’activitat cerebral. Això està impulsant avenços significatius en neuropròtesis funcionals, sistemes de comunicació assistida i noves estratègies de rehabilitació, especialment en pacients que han patit un ictus.

Paral·lelament, l’ús avançat de tècniques de neuroimatge, com ara MRI, fMRI o tractografia, juntament amb la identificació de biomarcadors neuronals, està millorant la comprensió dels mecanismes cerebrals i facilitant enfocaments més personalitzats tant en el diagnòstic com en el tractament.

• Quines habilitats més enllà del coneixement tècnic consideres imprescindibles en el teu dia a dia?

Més enllà del coneixement tècnic, són imprescindibles habilitats com la capacitat de comunicació, saber explicar idees complexes de manera clara i adaptar-se a diferents interlocutors. També és clau el pensament crític: qüestionar resultats, plantejar bones preguntes i no donar res per fet.

L’autonomia i la responsabilitat tenen un pes molt important; moltes vegades no hi ha una única resposta correcta i cal prendre decisions, prioritzar-les i assumir-les. A això s’hi suma la capacitat d’aprenentatge continu, perquè el camp evoluciona de pressa i exigeix estar en actualització constant.

Finalment, destacaria l’adaptabilitat i el treball en equip, ja que col·laborar amb perfils diversos i ajustar-se a contextos canviants forma part essencial de l’entorn professional.

• Quins projectes t’agradaria abordar en el futur?

En el futur m’agradaria treballar en projectes orientats a la medicina personalitzada, especialment en el desenvolupament d’algoritmes aplicats al diagnòstic i pronòstic de patologies com tumors o ictus. M’interessa especialment l’aplicació de models avançats de deep learning a dades clíniques i de neuroimatge per millorar la detecció precoç, l’estratificació de pacients i la presa de decisions clíniques.

En l’àmbit industrial, em motiva participar en entorns d’empreses emergents o equips d’R+D, en què la recerca es pugui traduir ràpidament en solucions reals, amb impacte directe en pacients i professionals sanitaris. Tot i que encara estic explorant diferents enfocaments i aplicacions dins del sector, aquest procés forma part de trobar el lloc on pugui aportar més valor i continuar creixent professionalment.

• Una frase que et representi: “No tenir-ho tot clar també és un punt de partida”.

• La teva música preferida: Jungle, Frank Ocean, Guitarricadelafuente i Bad Bunny.

• El teu lloc preferit: París.

• Un llibre, pel·lícula o sèrie que recomanis: Llibre: Matar un rossinyol, de Harper Lee, per la seva mirada humana i crítica sobre la justícia i l’empatia. Pel·lícula: Coco, de Disney Pixar, perquè parla d’identitat, memòria i arrels. Sèrie: Severance, per reflexionar sobre on comença i acaba la feina i fins a quin punt cedim control i consentiment en nom de la productivitat.

• Una anècdota de la teva etapa a UIC Barcelona: recordo amb molt d’afecte el dia de la graduació a UIC Barcelona, la il·lusió compartida entre companys i professors i la sensació de tancar una etapa molt important per obrir-ne moltes d’altres que havien de venir.