Jordi Farell

Jordi Farell (Arquitectura, 2008) és un professional la trajectòria del qual reflecteix passió, adaptabilitat i evolució constant. La seva carrera internacional l’ha portat a treballar a Singapur, l’Índia i Dubai, on ha desenvolupat projectes que combinen creativitat, eficiència i visió estratègica. El seu enfocament combina la sensibilitat creativa amb l’organització i la gestió d’equips. En aquesta entrevista, Farell comparteix la seva visió de l’arquitectura, els aprenentatges en diferents contextos culturals i els reptes que el motiven a continuar creixent professionalment i personalment.

• Qui és Jordi Farell? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Definir-me mai ha estat fàcil, perquè sento que soc una persona en canvi constant. No m’identifico tant amb el “jo soc així”, sinó amb el “vull ser així”. Em considero algú que s’adapta, que evoluciona i que sempre intenta aprendre. La curiositat, la responsabilitat i el desig de millorar m’acompanyen cada dia.

Soc un apassionat de l’arquitectura i he tingut l’oportunitat de treballar en diferents països, amb cultures i maneres d’entendre el món molt diverses. Aquesta passió per la professió genera una connexió especial amb els clients, que valoren veure que qui dissenya el seu projecte realment hi creu. El meu interès per l’arquitectura va sorgir mentre estudiava a UIC Barcelona, on vaig entendre que no és només una disciplina acadèmica, sinó una cosa viva i molt lligada a la realitat.

El 2008 em vaig mudar a Singapur, on vaig treballar durant tretze anys en projectes per tot el sud-est asiàtic i l’Índia, i vaig fundar l’estudi DARC Concepts. El 2023 vaig arribar a Dubai per obrir una nova oficina des de zero. En aquell moment la meva vida personal havia canviat molt: m’havia casat amb la meva dona, la Lily, i havia nascut el nostre fill, el Leonardo. Avui, dos anys després, som gairebé vint persones i desenvolupem projectes molt variats, com ara torres d’oficines, edificis residencials, complexos esportius i escoles, i combinem creixement professional i vida familiar.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

Valoro molt l’enfocament pràctic i tecnològic. L’aprenentatge d’eines com AutoCAD i, sobretot, Rhinoceros va ser clau en la meva trajectòria. Quan vaig arribar a Singapur pràcticament ningú no utilitzava Rhino, i amb el temps es va convertir en una eina habitual en molts estudis. Aquesta base tecnològica que vaig adquirir a la universitat em va ajudar molt a adaptar-me a l’entorn professional internacional.

• Has treballat en diferents projectes a països com l’Índia, Singapur i Dubai.

Quins aprenentatges t’aporta gestionar projectes en un context cultural diferent?

Treballar en països tan diferents m’ha ensenyat a escoltar i a entendre realitats molt diferents de la nostra. Cada cultura té les seves pròpies prioritats i maneres de treballar. He arribat a la conclusió que hi ha tres aspectes clau en qualsevol projecte: un disseny atractiu i amb visió internacional, una proposta eficient i viable econòmicament, i una bona estratègia de comunicació i màrqueting.

L’arquitecte ja no només dissenya edificis; també ha d’aportar valor, entendre tendències i ajudar el client a prendre decisions amb sentit.

• Quins aspectes del procés de disseny continues gaudint més, malgrat la teva experiència i responsabilitats directives?

Continuo gaudint molt de l’inici dels projectes: quan apareix la idea, el concepte i els primers esbossos. És la part més creativa i la que més em motiva. Amb la responsabilitat de dirigir un estudi, també he après a gaudir de l’organització i dels processos ben estructurats.

En països com Singapur, l’Índia i els Emirats, on tot va molt de pressa, el temps és clau. Per això intento que l’estudi funcioni com un equip molt coordinat, en què tots entenem el procés global i treballem en la mateixa direcció. Aquesta organització em permet mantenir el control sense perdre l’essència creativa.

• Amb la incorporació creixent de noves tecnologies, quins avenços consideres més rellevants per al disseny i la planificació urbana?

La intel·ligència artificial és, sens dubte, un dels canvis més importants que estem vivint. A l’estudi ja l’estem incorporant perquè ens ajuda a treballar més ràpid i de manera més ordenada. Així i tot, crec que és fonamental que la creativitat continuï venint de l’experiència personal i de la sensibilitat humana. La tecnologia ha de ser una eina, no un substitut del pensament creatiu.

• En un context en què la sostenibilitat és clau per a la planificació urbana, quina importància tenen aquests aspectes en els teus projectes?

La sostenibilitat hi és present, encara que amb matisos segons el país. En llocs com l’Índia, molts projectes exigeixen certificacions molt altes, especialment en edificis corporatius. En altres contextos, com Dubai, encara queda camí per recórrer. Tot i això, crec que a poc a poc la consciència mediambiental anirà guanyant pes a tots els mercats.

• Mirant cap al futur, quin tipus de projectes o reptes t’il·lusiona abordar en els pròxims anys?

Un dels meus grans reptes és fer créixer l’estudi de manera ordenada, mantenint la qualitat del disseny i un bon ambient de treball. M’il·lusiona consolidar un equip fort, ben organitzat i capaç d’afrontar projectes cada vegada més complexos.

• Una frase que et representi: “If you don’t change, things don’t change”.
• La teva música preferida: Escolto una mica de tot, especialment quan condueixo. Quan dissenyo, m’agrada molt Ludovico Einaudi, un pianista que vaig tenir l’oportunitat de veure en directe a Singapur.
• El teu lloc preferit: Després de viure en grans ciutats molt denses, el meu lloc favorit és qualsevol lloc amb naturalesa: una platja o una muntanya. Sempre que puc, fujo de les ciutats i busco tranquil·litat.
• Un llibre, pel·lícula o sèrie que recomanis: Després de viure en grans ciutats molt denses, el meu lloc predilecte és qualsevol lloc amb naturalesa: una platja o una muntanya. Sempre que puc, fujo de les ciutats i busco tranquil·litat.
• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: Recordo una presentació de projectes en la qual un professor ens va sorprendre amb el seu humor. A un company li va preguntar si fumava marihuana i, en dir que sí, li va dir: “Deixa de fumar, que la teva creativitat està anant pels núvols”. Al següent company, que va respondre que no, li va comentar: “Hauries de fumar una mica, perquè et falta creativitat”.