Pablo Pérdigo

El Pablo Pérdigo (Publicitat i Relacions Públiques, 2021) és creatiu publicitari i ha treballat en campanyes per a marques de primer nivell com L’Oréal, Heinz, Pepsi, Pull&Bear o artistes com C. Tangana. En aquesta entrevista reflexiona, amb un to honest i personal, sobre la seva identitat professional en un moment de transició, els aprenentatges clau de la seva etapa universitària, el pas al món laboral i els reptes de ser un creatiu jove en un entorn canviant. També comparteix què alimenta el seu procés creatiu, el valor de la curiositat i una mirada vital que combina estratègia, ironia i gaudi dels petits moments.

• Qui és el Pablo Pérdigo? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Em resulta una mica difícil definir-me a mi mateix; suposo que és una tasca que han de fer els altres. Si la pregunta va adreçada a l’àmbit professional, podria dir que, tot i haver ideat campanyes per a grans marques com L’Oréal, Heinz, C. Tangana, Pepsi, Nude Project o Pull&Bear, des d’aquest mes, per primera vegada a la meva vida, em defineixo com a “aturat”, però no “quiet”. Potser, quan es publiqui aquesta entrevista, ja no ho estaré —d’aquí a unes setmanes començo en una altra agència de publicitat—.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a la universitat han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

Per respondre aquesta pregunta, em valdré d’una idea de Genís Roca: ell diu que “el veritable currículum de les persones són les persones: aquelles amb qui has treballat, après i compartit projectes”. Per això mateix, el millor que m’enduc de la meva etapa universitària són els meus companys de feina i, en particular, el meu amic Edu.

• Com va ser la teva transició del món acadèmic al professional?

Va ser una mica com voler menjar una nou que no ve pelada o com anar a esquiar: l’esforç i la recompensa no sempre són tan evidents. Treballes molt i cobres poc.

• Quins reptes té un creatiu jove en un entorn tan canviant?

Crec que les tàctiques canvien constantment, però les estratègies no tant. Per això, el principal repte per a un creatiu jove continua sent el de sempre: saber pensar abans de fer i trobar una bona estratègia de comunicació.

Vivim en un entorn molt canviant, on és fàcil quedar-se en el pla tàctic —respondre brífings ràpidament, fer peces només perquè molen o fins i tot contestar entrevistes— sense aturar-se a pensar què hi ha al darrere. En el meu cas, sabent que aquesta entrevista arribarà a antics alumnes de Comunicació, l’entenc més com un aparador o un petit anunci personal que no pas com una simple resposta. Al final, també és una manera de fer networking (odio aquest anglicisme que fem servir per no dir “conèixer gent per interès”). No sé si funcionarà, però per a mi sempre és millor tenir un mal pla que no tenir-ne cap, encara que això impliqui fer el ridícul més vegades de les que m’agradaria.

• Què t’inspira per crear?

El meu bloc de notes. Quan no sé per on anar, sempre acabo allà. És un lloc on apunto idees, frases i reflexions des que tinc 15 anys. És igual d’on provinguin: d’un llibre, d’Instagram o del lavabo d’un bar. Sempre m’ajuden a posar-me en un context reflexiu, des del qual és més fàcil treure idees.

En el teu dia a dia com a creatiu, quin paper té la curiositat en la manera com treballes?

Té molt de paper. Veig molt difícil viure més o menys bé d’aquesta professió sense ser curiós.

• De quin projecte estàs especialment orgullós?

Del que, a poc a poc, construïm amb la meva parella.

• Una frase que et representi: “Gaudint dels ratets.”
• La teva música preferida: Leiva.
• El teu lloc preferit: La platja d’Arenys.
• Una pel·lícula o sèrie que recomanis: Oficina d’infiltrats.