Ainhoa Baucells

L’Ainhoa Baucells (Infermeria, 2014) és infermera pediàtrica especialitzada i divulgadora en salut infantil a les xarxes socials (@enfermeradebebes). En aquesta entrevista comparteix com el seu pas per UIC Barcelona li va proporcionar una base sòlida en raonament clínic, pensament crític i rigor professional, així com la importància de considerar cada pacient i família com un tot. També reflexiona sobre la seva decisió d’especialitzar-se en pediatria, la seva experiència creant una plataforma digital de divulgació en salut infantil i els reptes d’oferir informació rigorosa i accessible a internet. A més, l’Ainhoa aborda les tendències emergents en la cura infantil i la pediatria, així com els seus projectes i motivacions futures, i comparteix anècdotes personals, fonts d’inspiració i records especials de la seva etapa universitària.

• Qui és l’Ainhoa Baucells? Com et defineixes i què et motiva en el teu dia a dia?

Soc infermera pediàtrica especialitzada, mare de quatre fills i divulgadora en salut infantil. La meva família és l’eix de tot: no només com a part central de la meva vida, sinó perquè la maternitat, viscuda en diferents etapes i amb realitats molt diverses, ha transformat completament la meva manera d’entendre la cura infantil. Tenir quatre fills m’ha ensenyat que no existeixen receptes universals, que cada nen necessita una cosa diferent i que les famílies ho fan tan bé com poden amb les eines que tenen en cada moment.

Em defineixo com una professional vocacional, propera i molt pràctica, que intenta unir l’evidència científica amb la realitat diària de la criança. En el meu dia a dia em motiva acompanyar les mares i els pares des del respecte i ajudar-los a prendre decisions informades, a reduir la culpa i a viure la maternitat i la paternitat amb més calma i confiança. Saber que la meva feina millora el benestar d’una família és, sens dubte, el que dona sentit a tot.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

A UIC Barcelona vaig adquirir una base molt sòlida en raonament clínic, pensament crític i rigor professional. Vaig aprendre la importància de no quedar-me només amb “el que sembla” o amb el “tota la vida s’ha fet així”, sinó que cal entendre el perquè de cada decisió, buscar evidència i treballar amb responsabilitat.

També em va marcar molt entendre que darrere de cada pacient hi ha una persona —o una personeta, en pediatria— amb tota una vida, una família, una història i un context. De vegades, sense voler, ens podem quedar amb “el pacient de la bronquitis” o “el de la infecció urinària”, i aquella etapa em va ajudar a integrar una mirada molt més profunda i humana, que avui continua sent l’eix de la meva manera de treballar.

• Per què vas decidir especialitzar-te en pediatria i cura infantil?

Els infants i el món infantil —especialment l’etapa dels nadons— m’han cridat l’atenció des de sempre. Soc la germana gran d’una família nombrosa i, sens dubte, això ha tingut molt a veure en la meva elecció professional.

Sempre m’han impactat la innocència i la felicitat que desprenen els infants, però també la seva enorme vulnerabilitat. Tot el seu ésser està, en gran part, a les nostres mans com a adults i professionals. El nostre paper, les nostres decisions i la nostra manera de cuidar-los influeixen directament en el seu desenvolupament físic i emocional. Aquesta responsabilitat és immensa, i sentir que podia contribuir a protegir i acompanyar una etapa tan fràgil i decisiva de la vida va ser el que va fer que m’especialitzés en pediatria.

• Què et va portar a obrir les teves xarxes socials i començar a divulgar sobre salut infantil?

La decisió va néixer d’una vivència molt personal. La meva segona filla va ser un nadó d’alta demanda i, amb el temps, es va descobrir que tenia un problema que jo no vaig saber detectar al principi. Ho vam passar molt, molt malament. A més, va coincidir amb l’època del confinament, per la qual cosa la nostra xarxa de suport era pràcticament inexistent.

Em vaig sentir molt sola, molt perduda i profundament sobrecarregada en aquella segona maternitat. I el més impactant per a mi va ser que jo era infermera pediàtrica, havia treballat en un hospital de referència com és Sant Joan de Déu, tenia un màster a la Vall d’Hebron, experiència a l’UCI, neonatologia i urgències pediàtriques… i, així i tot, em sentia completament perduda i desbordada.

La meva filla va néixer al març i aquell mateix estiu, al juny, vaig sentir la necessitat d’obrir un perfil a Instagram, una petita finestra al món, per acompanyar mares i pares que se sentissin tan perduts en la maternitat com m’havia sentit jo. No va néixer com un projecte professional, sinó des d’un sentiment de responsabilitat molt personal d’ajudar.

Més endavant, quan vaig crear el meu projecte EnfermeraDeBebés, aquella finestra també em va servir per donar-me a conèixer en l’àmbit laboral.

• Quins són els reptes principals de divulgar informació sobre salut infantil de manera rigorosa i accessible a internet?

Un dels reptes més grans és lluitar contra mites molt arrelats. Per sort, la ciència avança, i en pediatria les recomanacions han canviat i continuen canviant molt ràpidament, cosa que és tremendament positiva. No obstant això, hi ha pràctiques i creences que costa molt modificar, bé perquè “sempre s’ha fet així”, bé perquè no tots els professionals s’actualitzen al mateix ritme que les noves evidències científiques.

Un altre repte important és la presència de missatges extrems o alarmistes. La divulgació basada en la por, en el “compte si no fas això…” o en generar alarma constant no ajuda les famílies. Al contrari, augmenta la inseguretat i la culpa.

• Quines tendències o canvis en cura infantil i pediatria creus que veurem els anys vinents?

Crec que veurem una formació cada cop més orientada als problemes del dia a dia de les famílies. Tradicionalment, la formació sanitària estava molt centrada en el diagnòstic i el tractament, i la prevenció o l’educació en salut quedaven en segon pla, moltes vegades des d’un enfocament molt paternalista.

Avui, mares, pares i cuidadors estan molt informats, i això exigeix professionals de la salut capaços d’acompanyar, explicar i consensuar. Guanyarà terreny el coneixement en aspectes que poden semblar més “banals”, però que són els que ocupen la major part de les preocupacions familiars: el son, com menja un infant, les rebequeries, el comportament o la gestió emocional. Tot això des d’una base científica, però establerta a la realitat quotidiana.

El repte actual és que aquest enfocament encara depèn molt del criteri personal de cada professional.

• Hi ha algun nou format o iniciativa que t’agradaria desenvolupar pròximament?

Estic constantment pensant i creant nous cursos en línia que responguin a les necessitats reals que detecto en la meva comunitat. A més, actualment estic escrivint un llibre, un projecte que em fa especial il·lusió i que em permetrà ajudar les famílies des d’un altre format.

Una frase que et representi: “Cuidar amb informació, acompanyar amb empatia”. Crec fermament que la vida, i especialment la maternitat i la paternitat, pot ser molt més senzilla quan estem ben informats i acompanyats; ja és prou complexa per no intentar simplificar-la.

• La teva música preferida: Passenger i música de piano.
• El teu lloc preferit: no tinc cap únic lloc preferit, però, pensant en aquesta pregunta, m’han vingut records de llocs on he estat molt feliç: la casa d’estiu de la meva infància a Aragó, la casa dels meus pares o el lloc on passem ara els estius, a la muntanya amb la meva família. Però la realitat és que, encara que soni típic, qualsevol lloc on estigui amb la meva família és un bon lloc.
• Un llibre, pel·lícula o sèrie que recomanis: El cervell del nen explicat als pares, del Dr. Álvaro Bilbao.
• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: recordo la meva etapa a UIC Barcelona amb molt d’afecte, perquè no em vaig sentir “una més”. Vaig sentir que es tractava cada estudiant com una persona, amb nom i cognoms, i que s’intentava adaptar la formació a les nostres necessitats i particularitats.

A més, guardo un record molt especial d’un voluntariat que vam fer des de l’assignatura de Ginecologia i Obstetrícia. Durant dos mesos, vaig estar a Guatemala participant en un projecte de formació, una experiència molt intensa que em va marcar profundament en l’aspecte professional i també en el personal, i que va reforçar la meva vocació i la meva manera d’entendre la cura i l’educació en salut.

D’altra banda, un dels grans regals del meu pas per la universitat va ser conèixer la meva millor amiga. Ens vam conèixer durant la carrera i, amb el temps, la nostra amistat s’ha mantingut intacta. Avui dia continua sent una persona clau a la meva vida i és la padrina del meu tercer fill.