Ana Guerrero

L’Ana Guerrero (Arquitectura, 2020) és cocoordinadora i divulgadora científica d’AulaSPUTNIK i combina la seva formació en arquitectura amb la divulgació científica, especialitzada en arquitectura espacial. En aquesta entrevista comparteix com el seu pas per UIC Barcelona li va proporcionar eines i resiliència per desenvolupar la seva carrera, com va sorgir el seu interès pel disseny d’entorns espacials i com transmet aquests conceptes al públic general. També aborda la importància de la sostenibilitat, l’eficiència dels recursos i la innovació tecnològica en els seus projectes, així com la seva visió sobre la millora de l’experiència vital dels astronautes en missions de llarga durada. A més, ens relata anècdotes personals, les seves fonts d’inspiració i els seus plans de futur en recerca i divulgació científica.

• Qui és l’Ana Guerrero? Com et defineixes i què et motiva en el dia a dia?

L’Ana Guerrero ha estat i continua sent aquella nena, avui dona, que ho mira tot amb curiositat i als ulls de la qual brilla la il·lusió quan descobreix i aprèn coses noves. Soc una persona amb diversos interessos; m’encanta trobar les interseccions en què es poden combinar diferents disciplines, d’aquí va sorgir la meva especialització en arquitectura espacial.

En el meu dia a dia em motiva la possibilitat de fer les coses una mica més bé que abans, de millorar la qualitat de vida de les persones que m’envolten i de contribuir al desenvolupament sostenible com a societat.

• Quins aprenentatges de la teva etapa a UIC Barcelona han estat més importants per al teu desenvolupament professional?

De la meva etapa a UIC Barcelona destacaria la resiliència que vaig adquirir durant aquells anys, aplicable a qualsevol àmbit de la meva vida. També la proximitat i el tracte humà del professorat, amb qui encara avui dia intercanvio correspondència de tant en tant.

• Les noves tecnologies evolucionen ràpidament. Quines tendències creus que marcaran el futur del sector?

En l’àmbit de la comunicació, la intel·ligència artificial ha suposat un canvi radical en la manera d’aprendre, especialment per al jovent. Això planteja un repte clar per als divulgadors: hem de reforçar el pensament crític i garantir que la informació que transmetem sigui real i de valor.

Pel que fa al sector espacial, un altre àmbit en què centro la meva vida professional és la reutilització de vehicles espacials, que representa un autèntic canvi de paradigma, ja que permet que un públic molt més ampli pugui accedir a l’espai. Aquest gir en l’exploració espacial accelera el desenvolupament tecnològic, la qual cosa facilita que nombrosos avenços científics es materialitzin en el nostre dia a dia a la Terra i generin millores significatives en menys temps del previst, en àmbits tan diversos com la salut o les telecomunicacions.

• Quin paper tenen la sostenibilitat i l’eficiència de recursos en els teus projectes?

Tant la sostenibilitat com l’eficiència de recursos són valors que transmeto en totes les meves activitats com a divulgadora científica a tota mena de públics. En totes les activitats es fa sempre l’ullet a la importància de mantenir una actitud respectuosa amb el medi ambient, i és un dels aspectes en què més s’insisteix en els tallers en què col·laboro. A més, guien tota la meva activitat professional.

• Com a science communicator, com acostes els conceptes d’arquitectura i disseny espacial al públic?

En nombroses xerrades científiques presento el concepte d’arquitectura espacial quan parlo de la importància que han tingut i continuen tenint les missions tripulades a l’espai. Sovint és un tema desconegut per a la major part del públic, així que m’esforço per transmetre la rellevància que té, especialment ara que es plantegen missions de llarga durada: l’espai que habitaran aquests astronautes ha d’estar realment dissenyat per professionals que entenen com el cos interactua amb l’entorn i com l’arquitectura influeix en el benestar psicològic dels tripulants.

Sempre que tinc l’ocasió de parlar amb un astronauta que hagi passat cert temps vivint a l’espai, li faig la mateixa pregunta: Què canviaries en termes arquitectònics de l’espai on et va tocar viure en microgravetat? La resposta sol ser la mateixa: la manca d’humanitat i de vida en aquests espais. Ens demanen que portem la Terra a l’espai i, per fer-ho, tenim diverses estratègies, algunes de força desenvolupades i d’altres encara amb molt de camí per recórrer i testar.

• Quins projectes t’agradaria desenvolupar o explorar en el futur?

En el futur m’agradaria dur a terme projectes de recerca que realment suposin millores substancials en l’experiència vital dels astronautes fora de la Terra. En especial, m’interessa molt com l’espai (forma, dimensions, proporcions, materials) interfereix en el benestar psicològic dels astronautes, persones que s’aïllen i s’enfronten a condicions tan extremes durant períodes cada vegada més prolongats.

• Una frase que et representi: Ad Astra Per Aspera.
• La teva música preferida: m’agrada música molt diversa, però em moc sobretot entre el pop-rock dels anys setanta, vuitanta i noranta, la rumba catalana i l’indie.
• El teu lloc preferit: la meva família, on sigui.
• Un llibre, pel·lícula o sèrie que recomanis: L’univers a la teva mà, de Christophe Galfard.
• Una anècdota del teu pas per UIC Barcelona: el dia del lliurament final de projectes de 4t, després d’una última setmana frenètica de projectes, vaig aparcar el cotxe on solia fer-ho sempre, com feien molts estudiants de totes les facultats de la zona. Aquell dia, després de les classes i esgotada de tot l’esforç que els estudiants d’arquitectura entendran, quan vaig anar a buscar el cotxe a les 23 h, no hi era. Ni el meu ni el de ningú, però la vorera era plena de triangles grocs de la grua. A aquelles hores, i amb el cansament que tenia, vaig haver de gestionar recuperar el meu cotxe del dipòsit on l’havia portat la grua. Per sort, els meus pares em van poder ajudar i hi vam anar junts.